Certa nostalgia

 

Republica

Be strong

Be strong, sweety.

Menina

Te miro,

de lejos.

Bones festes!

Pel·lícules

Com les cobertes dels llibres, els títols de les pel·lícules condicionen el que veurem. L'impacte que ens ha de captivar a través d'una paraula, d'una frase o d'una imatge, serà el primer pas que ens capbussarà a l'obra encara desconeguda. Després ja decidirem si ens agrada o no.

Aquest graffiti ja ha desaparegut però es trobava ben aprop de... Pedralbes! Només han passat quatre mesos des de que el vaig fotografiar. Ara que em miro la foto penso quantes coses han passat des de llavors, reafirmant que el graffiti continua éssent una manera de criticar la societat.

Nom de la pel·lícula: "El Rey, Urdangarín, el Indignado y la Policía". A que és fàcil descobrir on són els personatges?

Anna

Rita & Rita

Dos dels carrers més antics de Barcelona es troben a tocar de les Rambles. Un és el carrer Hospital, l'altre és el carrer del Carme. Al carrer Hospital, en una església que es van oblidar d'acabar, viu Santa Rita. Tot i que en aquests moments està enfeinadíssima, Santa Rita pensa molt en nosaltres així que no patiu si triga massa a escoltar els vostres precs. Si la espera se us fa llarga pugeu cap al carrer del Carme que l'altra Rita, la Rouge, us acollirà amb molt de gust. A ca la Rouge, us podreu asseure en una terrasseta solejada ben acollidora o entrar al restaurant i tastar receptes d'arreu del món. Però si sou noctàmbuls (això sí, a Santa Rita no la molesteu que ja reposa i dorm), el restaurant continuarà obert per a tots vosaltres amb un ambient més distès.

Rita Rouge. La decoració del local gira entorn d'un quadre, Lady of the Orient, del pintor rus Tretchikoff. Un fragment del quadre és el que actualment es troba graffitejat a la porta d'entrada del carrer del Carme. La influència dels colors és una constant en l'obra de Tretchikoff. Viure molts anys a Orient, va desencadenar en ell una forta atracció pel color i com s'aplicava aquest en la vida de la gent, especialmet en les dones i les seves vestimentes.

Consell de Tretchikoff a la seva neta Natasha: "Express your passion. Do what you love. No matter what."

Anna

Òscar. The lost art of keeping a secret.

¿Sabeu que els Déus de l'Olimp, de tant en tant, encara es passegen pel Mediterrani? Anys enrere es fixaren en una ciutat grisa i lletjota que vivia d'esquenes al mar. Van pensar que, en un indret tan especial com aquell, no podia ser possible que els ciutadans només coneixessin els colors de les flors d’un carrer molt llarg, els del trencadís d'unes rajoles inexplicablement mal enganxades, els dels taxis i el d'un tramvia blau. Què estrany. Confabularen entre ells i decidiren concedir-li's uns Jocs Olímpics, a veure si així, els pobres ciutadans despertaven d'aquell malson que començava a ser massa llarg. I arribaren a poc a poc els colors a omplir espais, a pintar façanes, a florir jardins i a tocar el mar. Els ciutadans es varen fer grans i els colors també van evolucionar. La feina ben feta va donar els resultats esperats però, si tot estava tan "net i polit", ¿cap a on es podia continuar pintant? Ummm, doncs sí... ¡cap als murs i cap a les persianes metàl·liques! A la ciutat, però, aquests colors no li acabaven de fer el pes i decidí multar tot el que a ella li molestava. Au, vinga, Barcelona, no siguis tan primmirada i deixa't fer retocs com els d’aquesta persiana. No m'agradaria tornar-te a veure grisa i lletjota.

Persianes metàl·liques com les que m'ha fotografiat molt gentilment l'Òscar, d'un indret que coneix molt bé però que manté i mantindrà en absolut secret (ell en sap molt de secrets), donen vida i ajuden a molts botiguers a destacar el seu tarannà comercial. Si no es prohibissin tantes coses, potser veuriem una ciutat més amable. Òscar, espero que t'hagi agradat el post ;)

Anna

Redada policial

Amb només 30 minuts s'obté un dibuix com aquest. Després d'aquests 30 minuts la policía, que ens espia des dels indrets més insospitats (rieu-vos-en del Gran Hermano de la tele), arriba per passar factura i embutxacar-se uns quants calerons. Ja sabeu que les guardioles de l'Ajuntament estan més que buides i d'algun lloc s'ha de treure la plata. Però el dibuix queda i almenys alegra una tanca metàl·lica d'una obra qualsevol.

Un tal Jordi Llobell, va trigar un any a demanar permisos per a pintar persianes metàl·liques de comerços de la ciutat. Tot i tenir els permisos que li permetien realitzar aquesta activitat, va rebre una multa de 400 euros i una sanció de 1.200 euros per malmetre la vía pública. L'ordenança de civisme prohibeix actualment que es pintin les persianes metàl·liques amb esprais però no pas amb pintures i pinzells. Ho sento però no entenc quina diferenciació hi ha entre esprais i pintures si, al cap i a la fí, es persegueix el mateix resultat. Podeu contrastar aquesta notícia o obtenir més informació al diari 20 minutos de Barcelona, del dilluns 19 de setembre.

I des d'aquí, aprofito per animar al Kenzo i la seva sèrie Angry People Project a continuar amb la seva tasca gràfica.

Anna

It girl

Quan la Lumix i jo sortim a passejar, cada vegada estem més convençudes de que les parets ens parlen. Però les parets no ens parlen amb sons audibles, ens parlen amb colors, amb mirades hipnòtiques...

Clara Bow, va tenir el privilegi de ser una It girl. Com definir el poder d'atreure amb una indescriptible força magnètica la nostra atenció? Amb colors, amb mirades... com les parets it que, sense parlar-nos amb sons audibles, ens hiptonitzen per que les fotografiem. I la BToy, l'autora d'aquest graffiti, en sap molt d'això.

Anna

La melena

Una de les decisions que més em costa prendre és anar a tallar-me els cabells. Però quan es tracta d'un signe d'identitat la decisió costa més encara. La calor m'està assetjant però no aconseguirà que el perruquer es passi de la ratlla. Des d'aquí, dedico aquesta melena negro azabache a qui, després de deu anys creixent-la i mimant-la, ha estat capaç de guardar-se-la en una capseta per a recordar-la.

Anna

United Colors of Street Art i VI

La curiositat és el principi del coneixement, i els infants tots són curiosos.

A mi també m'agrada conèixer però no em vaig atrevir a ser infant. 

Però la imatge la vaig trobar deliciosa. Tindrem relleu generacional?

I aquí acabo la sèrie de Live Painting's Street Art.

No és habitual veure aquests artistes en acció així que...

amb el cop de sort que he tingut, 

espero que el colors us hagin agradat!

Anna

United Colors of Street Art III

Passegeu-vos un diumenge al matí pels voltants del Mercat de Sant Antoni a Barcelona. Zigzaguegeu pels carrers, cap a la dreta, cap a l'esquerra, pugeu i baixeu, mireu i observeu. Deixeu-vos portar. Un tomb així us donarà sorpreses artístiques... i després aneu a fer el vermut al Calders o al Federal! Potser algun dia trobareu en Kram i el seu col·lega Owen o l'AXEcolours pintant. Noies (va per a vosaltres), a que m'ha sortit guapo el meu veí de barri?

Anna