Sembles a punt com de sorgir
de tu mateixa: veu o cant,
o mínim plec a la juntura
de la boca o secret somriure.
Ets a la vora, ran de l'aigua
tumultuosa del corrent
que llisca sempre.
Però mai el frec de la vida
no descompon aquest miratge,
la mudesa en crida constant.
Com des d'una alba tu somrius,
enllà del son i de la terra.
Joan Vinyoli
