27 d’agost de 2011

It girl


Quan la Lumix i jo sortim a passejar, cada vegada estem més convençudes de que les parets ens parlen. Però les parets no ens parlen amb sons audibles, ens parlen amb colors, amb mirades hipnòtiques...

Clara Bow, va tenir el privilegi de ser una It girl. Com definir el poder d'atreure amb una indescriptible força magnètica la nostra atenció? Amb colors, amb mirades... com les parets it que, sense parlar-nos amb sons audibles, ens hiptonitzen per que les fotografiem. I la BToy, l'autora d'aquest graffiti, en sap molt d'això.
Anna

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Certament, aquesta paret e una mirada hipnòtica...
No puc deixar de mirar-la...

B7s

Anna Eme ha dit...

I aquesta no és de les millors (va trigar una horeta a fer-la)!
Quan et presenti la cara més captivadora de totes al·lucinaràs per que és hipnòtica de veritat (aix..., temps al temps que encara no puc penjar-la).
Petons.

el paseante ha dit...

No entendré mai perquè converteixen l'art en art efímer, perquè aquesta imatge un dia es perdrà i serà una llàstima.

Anna Eme ha dit...

Aquest col·lectiu, el que busca, és reivindicar espais que no es fan servir (com les valles de les obres), per donar un toc de color a la ciutat. Però les autoritats es continuen negant a cedir més espais dels pocs que ja tenen. Després passa el que passa i trobem les pintades on no han d'estar.