A ray of light

A ray of light

Voyage

Voyage

Merci beaucoup, Christian!

Et Le Quatre

Quatrième dimension:

la hauteur, la largeur, la profondeur et la spiritualité.

Portrait Based on Théodore Géricault's "Monomaniac", Barcelona 2013

I aquí acaba la sèrie dels nombres, amb ganes de que la col·lecció no s'hagués acabat tan aviat.
Però diuen que mentre hi ha vida hi ha esperança així que conjurarem totes les nostres forces
per que el miracle es torni a produir.

Emili, ets un mite! 

Le trois

 Trois:

sagesse, force et beauté.

Portrait d'un chat, Barcelone 2013

Le deux

Le deux est assimilé à la mutation comme la cellule qui se divise pour en former deux autres.

L'effet miroir, la symétrie dans l'espace, la symétrie dans le temps.

L'artiste et le modèle.

Père et fille

Nina, Barcelone 2013

The end

Les millors coses són les que es fan esperar doncs aquest és,

nou de trinca, el millor stencil de l'any 2012 que he fotografiat a Barcelona.

La Lumix ja és a punt per continuar passejant... i jo també :)

Fins l'any vinent

Les parets parlen, els colors també.

Una altra jornada de reflexió.
Que tinguem sort.

Mirada

Ser mirats per una mirada impenetrable, una mirada poderosa, potser crítica, potser reprimida, potser vergonyosa... Ser explorats per una mirada ens pot arribar a inquietar. Deixem de ser un objecte anònim del paisatge per passar a ser un objecte d'interès del que es vol averiguar quelcom més.

Jo et miro

Tu em mires

Anna

Nina, a 8 ans

La tasca més important dels pares és educar els fills. Probablement, una de les satisfaccions més agradables que pot sentir un pare o una mare, és que el fill segueixi els seus passos. La Nina, que us vigila des de molts raconets de Barcelona, ja ens ha demostrat que els gens artístics del pare, en C215, també corren per la seva sang. Amb 8 anys, es poden fer petites meravelles com aquesta. Potser és la graffitera més jove que ha deixat emprempta en la nostra ciutat. A les confluències del carrer de la Boqueria amb Banys Nous una petitíssima papallona s'ha quedat a viure entre nosaltres.

Anna

Love is in the Street Art

Aimer d'amour c'est aimer comme moi je t'aime.

L'Alice haurà escoltat un munt de vegades aquestes paraules a cau d'orella. Però a l'Alice, més que escriure, el que li agrada és dibuixar. I demostar el seu amor al seu amor, amb un dibuix com aquest, és un gest més bonic que oferir un present material. En Christian no podrà emportar-se a casa l'armariet metàl·lic que custodia cables d'electricitat que tants i tants cops ens trobem pels carrers de Barcelona. Però aquest acte d'amor quedarà enregistrat en les nostres retines curioses i les nostres fotografies.

Anna

Alice Pasquini, graffitera de Roma.

Christian, a la imatge (alias C215), graffiter de Vitry, Paris.

L'amor vertader, entre graffitis.

Barcelona Open Air Museum

La setmana passada, tres barris de Barcelona van tenir el privilegi de convertir-se en un museu a l'aire lliure gràcies a l'intervenció, sense amagar-se d'ulls inquisidors, del C215 i l'Alice. Però les obres que van néixer durant aquests dies, estan ben amagadetes perque puguin encara perdurar mesos i mesos, lluny de les camionetes de neteja i pinzells de l'Ajuntament els quals, més que netejar, el que fan és acabar d'embrutar les coses. Malauradament, la llibreria la Central del Raval, va certificar la defunció d'una d'aquestes obres, de només 2 dies de vida, per un insufrible color marró. Si us acosteu, entrant, a la fulla de fusta de la dreta de la porta, encara es pot apreciar (a l'alçada dels vostres ulls aproximadament), l'ombra del dibuix que va existir durant tan poc temps.

A l'estiu ja us vaig parlar de la Nina, la filla del graffiter C215. La Nina, que els sprays del seu pare la dibuixen arreu del món, aquesta vegada ens ha vingut a visitar a Barcelona i a deixar-nos la seva primera obra d'art. A partir d'ara, els seus immensos ulls blaus us vigilaran. Si la veieu, dediqueu-li un somriure... potser us picarà l'ullet ;)

Anna

Dedico aquest post i dóno infinitament les gràcies a l'Emili, per ajudar-me a descobrir tantes meravelles com tenim a peu de carrer i per tot el seguit d'explicacions que m'ha donat en aquest món de colors urbans.

Caravaggio i la Buona Ventura del dia

"Malas relaciones entre los compañeros de trabajo. No sigas con esa actitud tan negativa, no te extrañe que te encuentres solo. Es el momento de recapitular y dar un gran paso hacia delante. Tu salud puede dejarte de baja unos días, este frío te lo has tomado un poco a la ligera. Cuídate."

...Però si tinc tots els companys a casa per imperatiu legal!!! És obvi, si no els veig no crec que pugui tenir males relacions amb ells. El gran pas sí que el donaré, si... la crisi m'obliga. Però això del fred... amb la calor que fa aquests díes... fred, precisament, no n'he passat gens (al contrari).

"Trata de prestar más atención a tu salud, especialmente a la dieta que llevas, el ejercicio físico también será importante. Recuerda: unos buenos hábitos de alimentación serán, sin duda, beneficiosos para ti, y podrías también empezar a hacer algo de ejercicio regularmente. En definitiva, ordena y reorganiza tu vida."

Segur que aquesta predicció la tornen a penjar per cap d'any o després de les festes de Nadal. Setembre i gener són els mesos dels bons propòsits. Ja sé que és important la dieta i l'exercici però m'hagués agradat trobar alguna cosa... no sé... més mística o esotèrica en aquesta predicció.

"Tu cuerpo quiere mimos. Querrás que todos a tu alrededor te alaben y te digan lo bien que estás, lo inteligente que eres, lo simpático que resultas... Nunca viene mal una lección de halagos. Incluso si vienen de tus incondicionales. ¡Que suba el ego!"

Apaaaaa!!! A aquest se l'hi ha anat l'olla!!!  Resumint: NO FEU CAS DELS HORÒSCOPS!!! Les cites dels horòscops són de tres diaris diferents escrits el mateix dia. I el graffiti, només confirma que, malgrat el pas dels segles, hi ha coses que no canvien. Perdoneu l'extensió del post però l'interpretació moderna d'aquest Caravaggio, bé s'ho val. Aneu amb el ulls ven oberts quan passegeu, les bústies romanes no només es mengen cartes i postals, ens donen petites mostres d'art urbà.

Anna