5 d’agost de 2013

El somni de la sirena

La sirena ja no vol aigua
oscil·la i s'abandona sobre capes de tonalitats
fins que l'última pinzellada de l'artista
explosiona en regalims de colors
enaltint la seva sensualitat

3 comentaris:

el paseante ha dit...

Aquest diumenge vaig pensar en tu al carrer Numància davant un mur on hi havia un homenatge a Espriu. M'alegra que ens deixis tornar a comentar :-)

MARTIN ha dit...

E. Martin Borrega Santano Argentina, el mar, el somni, la sensualitat, l'amor, la sirena que dorm i somia envoltada de tristor i bells records d'amors impossibles. Si que podries fer-ho, les poesies no las fem, ens venen a la ment involuntariament i ens fan servir de transmisors. Al veure aquesta sirena sorgida de la mà i la ment d'una argentina, no puc menys que pensar en Alfonsina Estorni i la cançó de Mercedes Sosa, Alfonsina i el mar. Alfonsina no ens va avandonar, només va endinsar-se en el mar per viure com una sirena de pau i poesia.
Podries fer-ho Anna, podries fer-ho.
http://youtu.be/fyk9cIfnYoQ

Anna Montoro ha dit...

Això dels comentaris, de tant en tant es col·len spams i s'han de combatre :( Gràcies per pensar-me encara que no ens coneguem :)

Martin, les lletres no és el meu fort però m'agraden els colors, les cares i el que els graffitis m'inspiren. Així que millor que fotografiï :)