20 de juliol de 2011

United Colors of Street Art II

Per què si ens pregunten de quin color és el cel sempre contestem que és blau? L'univers canviant ens ofereix moltes més possibilitats. De tants matisos com hi ha, ens faltarien adjectius per a nombrar-los a tots fins que arribéssim al negre nit. No deixeu que el vostre cervell sigui ràpid a contestar, deixeu-lo pensar i ja veureu com trobarà colors, colors i més colors, munts de colors...

sota els fanals del Passeig de Gràcia, he fotografiat el cel de Barcelona de color groc
Festes Majors del Poble Sec 2011 · Parc de les 3 Xemeneies
Anna

4 comentaris:

òscar ha dit...

Som de mirar poc el cel. De fet, som poc de mirar gaire les coses.

Mirant més i millor, veuríem les coses menys en blanc o negre i molt més en colors.

Anna Eme ha dit...

Hola Òscar! Jo no dubto mai a dir que el cel és blau quan Barcelona, molt de tant en tant, ens regala un cel net de núvols i polució. Però aquesta uniformitat és avorrida. Per això m'agraden els matisos, els contrastos, la vivesa... Qui no s'ha quedat mai embadalit mirant una posta de sol? Mira, doncs, mira, que la natura també sap pintar.

el paseante ha dit...

Acabo de sortir al balcó. A Barcelona, el cel és negre amb petits puntets brillants de color entre blanc i groc.

Anna Eme ha dit...

Paseante, segur que si ens féssin la pregunta sense donar-nos temps a pensar, com en els test psicotècnics, contestariem sense dubtar que el cel és blau. Però em va fer gràcia que el graffiter, tenint a la seva mà la imatge de referència per a pintar el mur, fés servir el color groc.