2 de desembre de 2011

Tra le tue braccia - Paolo Conte


Sentirai tra le dita il respiro e la voce mia che ti invita al mare, o quel che sia... sentirai, sentirai...
È un privilegio stare con te, tutto è distante niente lo è... è un sortilegio vivere in te dolce persona vicina a me...

Núria i Martí, us dedico di cuore aquesta persiana naif i el text que l'acompanya. Gràcies per compartir el memorable concert d'en Paolo Conte. Com diuen els meus amics italians, per sort, encara queden grans músics com ell.
Anna

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Quina preciositat de persiana!
No sé on dimonis trobes tant d'art persianil!
I el Paolo Conte! Segur que va ser un gran concert...
Petons

Anna Eme ha dit...

Fra Miquel, la persiana, pobreta, estava molt esvaïda i l'he hagut de reciclar. Però la cara em va fascinar... i el rumbero del darrere, més encara :)
Després del concert del Paolo Conte no m'ho vaig pensar dues vegades per dedicar-li un espai al blog i donar-la a conèixer al món.
Crec que poques vegades un concert et pot deixar indiferent. Tot i que no coneixia gaire al Paolo Conte, la passió que transmet ell i els seus músics són el millor que pot succeir en un concert. S'encomana i acabes volent més.
Petó!

el paseante ha dit...

Paolo Conte, Leonard Cohen, Tom Waits... Aquelles veus cavernoses es van fent grans i s'han d'aprofitar.

Anna Eme ha dit...

Paseante, de vegades arribem tard però més val tard que mai. Espero tornar-lo a veure encara que m'hagi de desplaçar centenars de kilòmetres. Quin descobriment, aixx!