23 d’agost de 2011

La Xurre (que no la Xurri)


Abans de que les nenes (...i no tan nenes) imposessin els shorts a l'estiu, qui realment els portaven per imposició maternal eren aquells infants d'èpoques un xic llunyanes. La troballa d'aquesta persiana em va semblar una imatge deliciosa, tant per la imatge en sí com pel que s'amaga darrera d'ella (tot un plegat de delicatessens no aptes per a infants apoltronats darrere playstations i jocs d'ordinador).

Al googlemaps Arístides Mayol número 4, la persiana lluïa blanca impecable però és clar, a tocar de Can Barça, no és una mica provocador als ulls del culer aquest color? M'ha agradat recordar les tardes de fútbol i els seus rituals culinaris. Per que hi ha coses que mai canvien encara que les modernitzem. I passegeu... passegeu...
Anna

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Ospa!
"Manga, mediamanga, mangotero. Adivina lo que tengo en el puchero" ;D

Jo havia jugat a això. Era un joc bastant bèstia, i sovint sortia algú lesionat...

I també anava amb pantaló curt. Fos estiu o fos hivern.
Potser per això ara em costa molt portar pantaló curt. Ni que siguin pel genoll... En vaig quedar ben tip! De petit ;D

Gràcies per descobrir-nos aquesta obra d'art!

molts petons

Anna Eme ha dit...

Fra Miquel, jo no recordo haver jugat a aquest joc, si més no, probablement era un joc més masculí que femení. Les nenes teníem les cordes de saltar.
Dels pantalons curts tampoc en tinc constància memorística però sí fotogràfica ja que estic fotografiada. Encara no puc entendre com les mares (fins als anys 70) s'atrevien en plè hivern a tapar molt el cos de les criatures deixant les cames al descobert quan ara, al mínim estornut que fan, els porten a urgències ;)
Ah, i el lateral de la Xurre tampoc té desperdici. Hi ha uns ullassos esplèndids.
Petons

el paseante ha dit...

És fantàstica aquesta imatge. M'hi hauré d'acostar. I jo encara porto shorts (síndrome de Peter Pan, potser?).

Anna Eme ha dit...

Portaràs els shorts a la platja ¿no? (d'homes amb shorts pel carrer no n'arribo mai a veure).
Bé, bromes apart, no tinc ni idea de quins horaris fa aquesta xurre però, obviament, l'has de veure tancada i sí, és curiós com encara algú se'n recorda d'aquesta mena de jocs d'infància.