22 d’agost de 2011

Gabriel García Márquez a la Feltrinelli

Els graffiters també aprecien les bones paraules.
Quan les diem posant la mà al cor,
es tornen més bones encara.

 Us atreviu a traduir aquest text en italià? Vinga va, no em digueu que no és fàcil!
Com que no em puc refiar de la informàtica perque el gadget del Translate ha deixat de funcionar,
us poso deures per que desperteu les neurones d'aquesta xafogor estival.

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

Doncs mira! Estic navegant per BlogVille i trobo molts veïns que expliquen vivències de joventut (no sé si certes o inventades)
Això, doncs, és la vida; Allò que recordem i la manera de recordar-ho per poder-la explicar...
:o)
Una frase per recordar, la de García Márquez. Gràcies
Petons

Anna Eme ha dit...

Molt bé, molt bé, has traduït perfecte! Tant de bo tinguéssim missatges subliminals com aquest pels carrers. Potser estovariem els cors de la gent.
Pel que fa a les vivències, jo no crec que les persones se les inventin. El problema seria no tenir vivències per explicar :(
Petons

el paseante ha dit...

Ep, que jo vaig comprar el primer fascicle d'un curs d'italià de Planeta:

"La vida no és aquella que hem viscut, però aquella que es recorda és com la recordem per explicar-la".

Anna Eme ha dit...

Molt bé per a tu també! Potser amb un sol fascicle ja en vas tenir suficient ;) Col·leccionar fascicles sempre acaba éssent una pèrdua de temps i de diners.