7 de maig de 2013

La mirada poètica


La poètica de l'art o les poètiques de l'art equival a dir l'art de l'art -és a dir, allò que fa que l'art sigui art, aquest toc especial, característic, únic, que té allò que en diem art.
Perquè hi hagi aquest toc poètic, ja que d'aquest toc característic de l'art en diem el toc poètic, cal que es trobi ja en la mirada del productor del fet artístic, és a dir, que hi hagi mirada poètica.
La mirada ja sabem què vol dir: és l'acció de mirar, de fixar l'atenció sobre alguna cosa.
Però, que vol dir poètica? Poètica, segons el diccionari -on sempre va bé d'acudir per aclarir els conceptes- vol dir allò que té caràcter, el to, la força d'inspiració propis de la poesia.
La mirada poètica seria, doncs, una mirada inspirada, o bé una manera inspirada de mirar. Una mirada que sap veure allò d'elevat i el motiu que hi ha en allò que mira.
Que sap veure aquell punt de misteri, aquella llum que en diem poesia.

Les poètiques de l'art
Albert Ràfols-Casamada


Tant se val que la ciutat sigui més o menys important. Podem parlar de Tudela, que promou la recuperació del seu quasi ruinós casc històric, amb iniciatives com la de donar vida i acolorir els murs convidant a artistes que hi participen per amor a l'art. Podem parlar de Londres que, com a Pompeia, protegeix obres de street art amb pantalles de metacrilat. Podem parlar de moltes més ciutats que desitgen embellir el seu paisatge urbà tot allunyant-se dels espais tancats.
A Barcelona no. A Barcelona ens agrada destruir allò que embelleix. L'Ajuntament no té mirada poètica. Encara hem d'aprendre molt dels altres.

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

A veure si a base d'insistir...
Potser algú hauria de "robar" un Btoy o un C215 o..., per Barcelona i subhastar-ho a Londres o New-York per què els politiquets municipals comencin a canviar d'actitud en vers l'street art.
B7s

Anna Montoro ha dit...

Si que insistim si, ja hem començat a fer-ho. Ara només manca que escoltin els precs.
http://vimeo.com/60149775
Qui roba obres del carrer només les subhasta en benefici propi. És, doncs, un mercenari de l'art que tant se li en fot el que té entre mans :(((
Salut!

fra miquel ha dit...

Val. Si. doncs que no el robi ningú, (recordava l'exemple de l'últim Banksi robat a Londres...Va ser a Londres?:/ )
Que el subhasti el mateix artista ;o)
B7s

Anna Montoro ha dit...

A qui ens agrada aquest art efímer, al final acceptem (per molt que costi) la seva fugacitat. Però és una vessant molt bonica i romàntica de l'art. Quan es malmet a proposit o es roba engegaries als malfactors a la "m*%&^a". Si l'artista decideix subhastar la seva obra també està en tot el seu dret però són obres que no ha manllevat del carrer si no que les ha treballat en estudi amb materials del carrer. No sé si ho podràs veure però aquí et deixo, a través del mateix artista, el resultat d'una subhasta oficial d'una obra seva:
https://www.facebook.com/annajonu?ref=tn_tnmn#!/photo.php?fbid=10151551329734536&set=a.10150612199814536.400402.151888344535&type=1&theater
Aixxx, no sabem el que tenim a la ciutat...
Salut!

el paseante ha dit...

L'art (segons el meu criteri) és allò que crea l'artista i en vol ser espectador.

Anna Montoro ha dit...

Tens raó, ara m'ha vingut al cap les sopes Campbell de l'Andy Warhol ;)