2 de maig de 2013

Any Espriu, i V


Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
El caminant i el mur
Graffiti commemoratiu,
Numància, Barcelona, abril de 2013.

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

I recitat/cantat per l'Ovidi Montllor... Una passada

Numància em queda una mica lluny, però si vaig per allà a prop intentaré anar-lo a veure
Una abraçada

Anna Montoro ha dit...

Tot i que em sona el nom no coneixo l'art de l'Ovidi Montllor :(
Em va fer gràcia rescatar un llibre d'escola de fa 24 anys per a complementar una obra de fa 4 dies :)
Salut!

el paseante ha dit...

És bonic aquest homenatge a Espriu. No conec la seva poesia, però m'hi he vist reflectit en alguns versos. Com Fra Miquel, miraré d'acostar-me al carrer Numància. No es pas massa lluny del Turó Parc.

Anna Montoro ha dit...

Encara em queda la segona part, de Salvador Espriu a Mercè Rodoreda. Del vers a la prosa. La veritat és que s'ha fet una feina fantàstica tot pensant que els de l'Ajuntament s'han tornat bojos doncs han sigut ells els que han fet l'encàrrec :)