15 de maig de 2013

Això no és un graffiti... és una putada :(


A les 9 del matí, un soroll persistent i desagradable, ha volgut amenitzar el meu esmorçar. Quan m'he aixecat a mirar què passava, el mal ja havia començat. Els homes fluorescents, implacables, ja havien deixat la primera branca al seu taüt provisional mentre un d'ells s'imaginava que, en comptes de treballar, era a la selva tropical tot buscant el tresor amagat.
Quin mal veure aquest espectacle. No crec que l'arbre estigués tan malalt com per acabar fet a miques. Tot seguint el procés sempre he mantingut l'esperança que deixéssin el tronc i quatre branquetes per que tornésssin a brotar fulletes l'any vinent. Però no ha sigut així i els homes fluorescents, com una broma de mal gust només han volgut actuar, en tot el carrer, amb l'arbre que tenia davant de casa. Calla, que potser demà o ben aviat, continuaran amb el seu veí.
Ara ja no veig, ara ja no veuré, el mar de fulles esplèndides que s'extenien sota el balcó de casa. Els pardalets que venen a menjar tindran accés directe però cap gronxador de branques des d'on accedir al seu preuat menjar. Però són intel·ligents i tornen.
Comença a ploure, el cel també s'ha volgut acomiadar de l'arbre que ja no hi és.