13 de desembre de 2012

CAT


A Roma els gats no tan sols formen part del paisatge, sinó que són patrimoni de la ciutat i objecte de protecció especial. A Roma el vaig fotografiar però de Roma el gat no volia marxar. I ahir, durant el dia en el que tot va ser possible vaig xiuxiuejar mixu, mixu, que avui t'haig d'acaronar. I el gat em va venir a trobar.
El més majestuós, el més bonic de tots, es quedarà uns quants dies entre nosaltres fins que se'n torni a la ciutat de l'amor. Mentrestant, me'l remiraré com també remiraré els seus germans que en C215 ens ha deixat per la ciutat.

2 comentaris:

fra miquel ha dit...

Preciós!
Els gats van i venen per on volen i quan volen...
Esperem que es quedin per la ciutat una bona temporada... :)
B7s

PS: He estat fora i vaig una mica endarrerit en el seguiment de blogs.
A veure si em poso al dia :o)

Anna Montoro ha dit...

Jo no sé com ho fa però la manera que el C215 té a l'hora de captar expressions és una passada. Els ulls dels seus gats són un bon exemple, com ho són els ulls de les obres de la Btoy. I és que els ulls, com diuen, són l'expressió de l'ànima, encara que estiguin dibuixats.

Petons