10 de desembre de 2012

Et miro

Et miro.
Simplement perquè m'agrada, et miro.
Per passar l'avorriment, et miro. I per distreure'm, et miro.
Quan no tinc res de bo a fer, et miro. I ara també quan tinc coses a fer, et miro.
En cada moment que et veig, et miro. Perquè m'agrada mirar, et miro.
Imaginant-me al teu costat, et miro. I pensant per què no sóc capaç d'acostar-me, et miro.
Veient com marxes, et miro. Penedint-me de no seguir-te, et miro.
Amb altra gent, et miro. Fins i tot amb nòvia, et miro.
Pels teus ulls verdosos, et miro. Per les teves galtones, et miro.
Pel teu somriure, et miro. I pel teu aspecte d'osset de peluix, et miro.
Perquè m'agrada, et miro.
I no simplement perquè m'agrada, et miro.
Perquè m'agrada i t'estimo, et miro.

Un relat pescat a la xarxa per escenciadetaronja