2 d’octubre de 2011

El Mago de Oz




Què dir d'aquesta pel·lícula de culte... Mítica, plena de simbolismes, extraplena de colors... A partir d'unes sabates vermelles i a través d'un camí de color groc, la Dorothy s'enfronta a experiències vitals que la transformaran com a persona, juntament amb els seus companys de viatge. Començo el camí, encara que no sigui amb sabates de color robí. Isabel, aquest post va per a tu, pel teu immens món interior plè de colors, de lletres i d'espiritualitat.
A Sir George li dóno les gràcies per deixar-me la foto (ara que li estic encomanant l'afició de retratar una altra mena de colors), i al Kram i l'Owen, obviament, per la feina feta.


3 comentaris:

el paseante ha dit...

Una gran pel.lícula (d'aquelles per tornar a veure cada vegada que la passen per la tele). Faran més graffitis inspirats en ella?

fra miquel ha dit...

Una persiana preciosa!
No recordo haver vist la pel·lícula però conec el conte...

Veig que fas treballar la Lumix també en vídeo... ;o)
B7s

Anna Eme ha dit...

Paseante: Uff, no crec però de material n'hi ha. A mi em van encantar les mitges de ratlles de colors. I pel que fa a les sabates vermelles, només les podia relacionar amb aquesta pel·li. Al conte, però, són platejades. Com que al camí groc no destacaven, els de la pel·li es van permetre la llicència de canviar el tò.

Fra Miquel: crec que és una pel·li que ve de gust veure-la en una època determinada de l'any, com els nadals però, sigui l'època que sigui, al veure-la, continuen fascinant els efectes especials del 1939. El video no el vaig fer jo :( ...encara no m'havia picat la curiositat per aquest col·lectiu.

Petons a tothom!