17 d’agost de 2011

Dies de canícula

Quan a l'estiu la calor arriba a ser tan intensa que els termòmetres no paren de pujar, la paraula canícula s'enganxa, com la xafogor, en els nostres pensaments. Però... sabeu d'on prové aquesta paraula?

Canicula, en llatí, significa gos petit i deriva de la paraula canis, gos. La vinculació d'aquesta paraula amb la calor és purament astronòmica. Antigament l'època més calorosa de l'any coincidia amb l'aparició al cel de Sírius, l'estrella més brillant del cel nocturn, pertanyent a la constel·lació del Ca Major. Si avui teniu un dia canis, com jo, tingueu present l'influx d'aquesta estrella però la culpa sempre és... del Sol.

I a qui digui que la calor li agrada, en un dia canis com el d'avui, que s'ho faci mirar. Tant de bo plogui i caigui una forta tempesta i, com a la meva foto, li pugui posar l'impermeable al gos per a poder saltar sota l'aigua tot fent un singing in the rain.

Si us plau, aigua!
Anna

4 comentaris:

fra miquel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna Eme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el paseante ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna Eme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.