6 de juliol de 2011

Revolució


Crec en el destí. Crec en l'ens que mou els fils de la nostra existència. Fils que belluga tant per a fer-nos viure coses bones, coses dolentes, o fets que ens passen i no sabem donar-li's una explicació.

No m'agrada gens parlar de política però la Xina, tot just ara, celebra els 90 anys de la revolució que va alienar la seva població... com així s'intueix en les carones i el posat de les nenes de la meva fotografia. Però la paraula revolució, afortunadament, també té moltes altres connotacions. 

El post d'avui estava predestinat, dins la vessant dels fets que ens passen i no sabem donar-li's una explicació. Primer, per agrair molt cordialment a qui m'ha introduït en aquest mar de blogs, Fra Miquel, (així veieu com es va gestar la foto d'aquest post, on la casualitat va voler que fos aquesta imatge i no una altra); segon, per la casual relació entre l'actual celebració commemorativa de l'aniversari de la revolució xinesa i les nenes que aquí us presento (filles d'aquella revolució)... i tercer, sense intuir totes aquestes casualitats, per que a mi, aviat, també em tocarà viure la meva pròpia revolució particular. Re(e)volucionem, que d'això tracta el camí de la vida.
Anna

Post Scriptums:

El Banc amb vistes de Fra Miquel...

...i el seu Llibre Primer
http://llibreprimer.blogspot.com


La foto està feta al Carrer de la Palla, Barcelona. 
Passejeu-vos-hi, que davant d'aquesta porta us podeu asseure a contemplar-la!

Aviat us parlaré de l'autora d'aquest streetart

La Lumix, avui, té festa

4 comentaris:

el paseante ha dit...

Quina imatge més magnètica. T'atrauen aquests rostres seriosos, concentrats en un canvi que encara no coneixen, en una revolució que no saben on els portarà. Espero que per fer la teva revolució personal estiguis una mica més riallera.

Anna Eme ha dit...

Sí que hi ha moltes imatges magnètiques arreu però l'autora d'aquesta obra d'art de carrer sap transmetre una sensibilitat que a mi em té el cor robat.
Ai la maledetta crisi que m'empeny a fer aquesta re(e)volució... T'asseguro però que el somriure no me'l penso treure dels llavis! Benvingut de nou, Paseante.

fra miquel ha dit...

Una imatge hipnòtica. Cert. Com moltes altres que m'has ensenyat a veure i que espero ens les vagis mostrant a "L'Anna i el seu Temps"

Les revolucions ens ajuden a créixer...
En el camí de la vida n'hi ha d'haver, si no, pot ser molt avorrit :)
Espero que la teva sigui molt profitosa i que vagi tot bé
B7s

PS: Un plaer haver-te introduït en aquest barri.
Gràcies pels enllaços

Anna Eme ha dit...

Fra Miquel, espero continuar trobant-me moltes cares d'aquestes pels carrers. Als artistes també els agrada renovar-se però sovint es troben amb molts impediments.
Viure una revolució particular és tenir una oportunitat, és tenir la possibilitat de canviar coses, és tenir temps per parar-se a pensar... Jo també espero que vagi tot bé.
Petons