11 de juliol de 2011

Justícia


Un bon dia, la Senyora Justícia va decidir que ja en tenia prou. Sempre amb els ulls embenats, sempre passejant unes balances que mai sabia on deixar... És clar, amb aquest posat, no li estranyava gens que no se la prenguessin seriosament. Amb l'arribada de la calor va fer un canvi de look total. Es tenyí la túnica amb un color ben llampant, es comprà una samarreta Versace i es carregà de bosses de disseny que sempre quedaven més chic que unes balances vintage. Descartà les ulleres de sol per a completar el look. Tornar a cobrir-se els ulls, encara que fos per donar-lis un toc més sofisticat que amb una bena qualsevol, li semblà donar un pas enrere. Així doncs, contornejant-se com una autèntica model de passarel·la pensà que el canvi ja estava assolit però tanta llum i tanta claror com l'enlluernaven, la Senyora Justícia només feia que ensopegar. La veu de la consciència se li aparegué i li xiuxiuejà: “nena, aunque la mona se vista de seda mona se queda, així que deixa't estar de ximpleries i torna a la teva realitat que, en aquests temps de corrupteles que corren, bona falta ens fas.”

Aquest stencil (tècnica artística que consisteix en l'aplicació de pintura sobre una plantilla o la superposició de vàries plantilles) el vaig fotografiar al barri de la Ribera (...disculpeu que no me'n recordi del carrer ni de la porta on es troba enganxat). Molts autors, a l'hora de plasmar la seva obra, mostren la seva crítica social canalitzant un missatge a través d'un dibuix per a fer-nos pensar i reaccionar. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Mireu, doncs, la imatge i penseu (i si us ve de gust... reaccioneu!).
Anna

3 comentaris:

fra miquel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
el paseante ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna Eme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.