3 de juliol de 2011

Jim Morrison

Jim Morrison
en un dia com avui
es quedà a viure 
per sempre
a Paris


És difícil trobar un stencil acabat de fer, net, sense brutícia ni enganxines que el desllueixin. Si el veieu al carrer de'n Quitana, respecteu-lo que ja s'encarregaran de malbaratar-lo. La Lumix va tenir un cop de sort. Els perfums del gòtic no sempre són nauseabunds.
Anna

6 comentaris:

fra miquel ha dit...

Wau!! Acabat de fer?
No sabia que això es digués stencil.
Està sencer?
Si passem pel carrer Quintana vigilarem de no embrutar-lo
:o)
petons

Anna Eme ha dit...

Fra Miquel, només li he tallat una mica l'orella (Van Gogh també ho va fer) perque el format rectangular no em servia per resaltar aquests ulls tan intensos que enamoren.
Es fa estrany veure-ho tan net però quan torni a passar a veure'l (per cert, el carrer es diu de'n Quitana i no Quintana)segur que ja lluirà un tag i enganxines vàries.
Més endavant ja parlaré dels stencils i com una obra passa del taller de l'artista al carrer.
Petons.

el paseante ha dit...

I jo que em pensava que el blog es trobava en fase encara embrionària, i ara veig que ja has penjat uns quants posts. Felicitats per aquest espai elegant, sobri i sorprenent. De moment m'agrada molt.

MARTIN ha dit...

La LUMIX quan enfocava no podia imaginar-se que estava recollint la immortalitat d’ algú que ja havia estat immortalitzat, però si que estava segura de la seva contribució al record d’ algú que 40 anys desprès encara te la capacitat de crear la sensació poètica en algú que amb la seva creativitat pot continuar fent poesia.
Segueix Anna, segueix fent poesia.
Martin
... Y es por eso que me gusta tanto la poesía: porque es tan eterna. Mientras haya gente, se podrá recordar palabras y combinaciones de palabras. Nada puede sobrevivir a un holocausto salvo la poesía y las canciones. Nadie puede recordar una novela completa. Nadie puede describir un filme, una escultura, una pintura. Pero en tanto y en cuanto haya seres humanos, las canciones y las poesías pueden continuar...

Jim Morrison

Anna Eme ha dit...

Et dono la benvinguda, Paseante, amb tota la humiltat del món. No escric poesies amb les paraules però intento fer-ho tan bé com puc amb el que capto pels llocs més insospitats dels carrers de la meva ciutat. No deixa de ser una bonica manera d'expresar pensaments, emocions o vivències que, des de una altra perspectiva, potser no m'atreviria a treure de dins. Passeja tant com vulguis Paseante!

Anna Eme ha dit...

Martin, el misteri que continua generant la seva persona enfatitza tot el que l'envoltava. I quatre dècades enrera la seva visió de les coses l'abocava a ser poeta maleït que és l'adjectiu que millor s'escau a qui, morint jove, va fer tantes coses. Un revolucionàri intel·lectual que tan sols ansiava sentir la llibertat.