16 de juliol de 2011

Je ne sais pas!

Les nenes d'avui en dia ja no volen ser princeses ni desfullen margarides per saber si algún príncep blau les festejarà. Però si en queda alguna que vulgui ser-ho, desitjo que mai arribi a ser "La" princesa del poble (sigh!). Tota filosofía aspira a respondre preguntes. Al contrari de la lògica de la ciència, la resposta a les preguntes filosòfiques no és trobar la solució sino continuar plantejant-nos-les. No us espanteu, aquest post no està enfocat ni a plantejar ni a resoldre preguntes universals així que, com que estem en període vacacional, umm... mar o muntanya? (també us podeu plantejar altres preguntes, o preguntes per a l'any vinent, ji, ji, així exercitareu les neurones, ja ho veureu!).

Vaig fer la foto d'aquest stencil a la mateixa porta del post anterior, Justícia. No us puc dir quin carrer va ser per que no me'n recordo, sorry!. Estava bastant malmès però vaig pensar que es podria arreglar d'alguna manera, mitjançant tècniques gràfiques. Necesitava una bona rentada de cara i de mans, així destacaria més tota la expressivitat i els gestos de la nena. Enfosquint el cos, evitaria que sortís el paper trencat (llàstima, el pas del temps al carrer és el principal enemic d'aquest art). I el fons, que era gris i lleig, el vaig treballar per a donar-li una mica més de calidesa.
Anna

4 comentaris:

el paseante ha dit...

Doncs ara és l'obra de dues artites.

Anna Eme ha dit...

Hola Paseante! Més que jo, els artistes són ells (amb més o menys gràcia). Fa molts anys que em dedico a les arts gràfiques i em va sapiguer greu que aquesta cara i aquestes mans es perdéssin. Potser algun dia faré una incursió en aquest món i enganxaré alguna cosa pel carrer (temps al temps).

fra miquel ha dit...

Ja trigues...
;o)
Coincideixo amb el paseante, tu si que ets una artistassa!
petons

Anna Eme ha dit...

Fra Miquel, a mi m'agradaria fer el que fan ells però el que sembla fàcil no ho és tant. De moment em conformo amb l'ordinador, ja veurem més endavant. Gràcies pels "cumplidos".