26 de juny de 2011

Parets


La Lumix m'ha dit que les parets pateixen i emmalalteixen per culpa d'infinitat de factors causats per éssers humans que, des de ja fa mooolt de temps, eviten millorar les malmeses relacions que mantenen amb la mare natura. M'ha portat a veure un cas excepcional però, tot i la seva aparatositat, la paret no es queixa gens. Al contrari, li encanta ensenyar totes aquestes protuberàncies que li surten arreu. Mireu-la que xula ella!

No tinc perdó. Reconec que no coneixia aquest indret que aviat celebrarà la seva primera dècada. Però la Lumix, quan la porto a passejar, és intuïtiva com un gos de caça i s'atura on s'ha d'aturar perque pugui disparar. Au vinga, us dic on està però no ho comenteu gaire que aquí... no hi ha turisteeeees!!!

façanaditadelesollesalapartposteriordelmercatdelesflorsjustonestàl'entradadel'institutdelteatre
Anna

4 comentaris:

MARTIN ha dit...

Vet aquí uns càntirs xuclats fins a l’extenuació per una paret a la que li han robat el que tant preuava “les flors”.
Però no patiu, que la intuïtiva LUMIX, l’ha convertit en una flor que es pot admirar en el “Mercat de l’Anna”.
Segueix Anna, segueix fent poesia.
Martin

Nuri ha dit...

Tradicio i modernitat, tecnica i sentit artistic, sota una mirada desperta que veu i transmet allo que passa desapercebut als ulls dels altres. Continua descobrint-nos tans racons amagats!

fra miquel ha dit...

Uau! I com és que jo no coneixia aquesta paret! Si allà mateix al costat hi viu un familiar meu. I també he anat sovint a la plaça del Mercat de les Flors!
I es que hi ha racons de la ciutat que s'escapen...Sort de la teva Lumix...que te bon olfacte ;o)
petons

Anna Eme ha dit...

Martin, t'imagines com podria ser l'altra cara de la paret? Potser, qui s'ho mira des de dins, gaudeix d'un jardí edènic de flors espectaculars o pot escollir beure aigua d'un dels molts brolladors que pot triar per a fer-ho.
Núria. Benvinguda amb tots els honors, mestra meva. No sé si trovaré tants racons amagats però farem els possible, la Lumix i jo per descobrir on s'amaguen els tresors que la ciutat ens té reservats. La combinació de la paret és genial. Dels elements més simples sempre se'n pot treure una obra d'art.
Fra Miquel, corre, ves-hi que t'agradarà. Podries fotografiar tota i cadascuna de les olles que faries una col·lecció de temes impresionant. Jo vaig veure moltes cares, porquets...
Petons a tots!