23 de juny de 2011




Els nens petits ja no marranegen les parets com es feia antigament. Ara són nens més grans els que s'encarreguen de fer-ho amb mètodes més sofisticats que unes simples barretes de guix. Però els nens petits continuen jugant a futbol, com ho fan els nens grans que un dia van ser petits. I si el dia s'ho val... no és massa temptador tenir un fons negre, una pilota sota els peus i les ganes de xutar per crear una composició efímera estil Barceló?
Vaig fer la foto al pati interior de la biblioteca del barri de Sant Antoni (BCN), al costat de l'àrea de jocs per a infants. Com que l'edifici està ple de planxes metal·liques negres i havia plogut, els nens es van encarregar de fer la resta, deixant la seva emprempta personal. Quan ho vaig veure em va recordar un cel ple de guspires i focs artificials. Com la nit d'avui, una nit màgica. Bona revetlla!
Anna

5 comentaris:

fra miquel ha dit...

No dubtis que si això ho penja en Barceló en algunes de les seves exposicions, de sobte adquireix un valor de varis milers d'euros.
Espero hagis passat una bona revetlla
petons

Anna Eme ha dit...

Diuen que el Barceló no tenia la simpatia de tots el mestres que li donaven classes, o sigui, que el suspenien. Van Gogh també s'ho passava malament perque no li compraven els quadres... Mai entendré el concepte del valor dels diners en l'art. Però lo bé que s'ho va passar el Barceló fent la Cúpula del Palau de la ONU a Ginebra segur que és comparable a lo bé que s'ho pasen els nens xutant pilotes a una paret i jugant a futbol!

MARTIN ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MARTIN ha dit...

No es l’univers ple de planetes decadents i tristos, no es un cel fosc ple de forats negres i estels fugaces, no es en Barceló en ple somni d’altres fons marins convertits en sostres de la imaginació. Es la creativitat d’uns nens amb espardenyes enfangades i gotes de suor transformades en il•lusions i per damunt de tot es l’univers, el cel, el somni i la creativitat de l’Anna que transforma amb la seva mirada i les seves mans planetes tristos en estels lluents plenes d’il•lusions.
Segueix Anna, segueix fent poesia.
Martin

Anna Eme ha dit...

Suposo que els nens no pensen en ser artistes. Suposo que el que realment pensen és arribar a ser artistes de la pilota i ser creatius en aquest camp. La sort que tenen és que els hi sobra creativitat en tot el que fan, com quan juguen a embrutar ;)
Anna