And the winner is...

Te mihi materiam felicem in carmina proebe provenient causa carmina digna sua

Publius Ovidius Naso

Sigues tu el tema feliç dels meus cants i aquests sorgiran dignes de l'objete que els inspira

I amb aquestes paraules, acabo l'any donant les gràcies a Sam3 per la poesia gràfica que ens ha deixat en un racó de la ciutat. Diuen que les millors coses són les que es fan esperar. Sens dubte, aquesta és la millor obra de l'any que he fotografiat. Però el 2014 és a tocar així que, aviat, passejarem i passejarem i passejarem...

Carmen Amaya

 Aquest post es mira i s'escolta.

Tot recordant Carmen Amaya, barcelonina universal.

El mar me enseñó a bailar

Carmencita permanece impasible y estatuaria, altiva y noble, con indecible nobleza racial, hermética, ausente, inatenta a todo cuanto sucede a su alrededor, solita con su inspiración, en una actitud tremendamente hierática, para permitir que el alma se eleve hacia regiones inaccesibles. De pronto, un brinco. Y la gitanilla baila. Lo indescriptible. Alma. Alma pura. El sentimiento hecho carne. Movimientos de un descoyuntamiento en ángulo recto que alcanza la geometría viva.

Sebastià Gash.

... i jo, que m'he quedat sense paraules, veient el primer work in progress amb duende...

Ciutat Bella

De mica en mica en mica, amb petits passos, és com s'aconsegueixen les gran fites. Barcelona té moltes coses velles i belles però és guapa perque sí. Les arrugues de la ciutat encara han d'oferir-nos la seva cara més fresca però no penseu que un fred bisturí les farà desaparèixer. D'això ja se n'encarregaran els pinzells. Però passegeu, doncs, passegeu, que els colors ja han començat a arribar.