Atelier

 

Obrir, tancar

Obrir, tancar... quin món hi havia darrera d'aquesta porta?

Un dia trist

–Què és morir-se?
–Tornar-se estrella.

Aloma

Mercè Rodoreda, 1938

Any Espriu, i V

Assaig de càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

El caminant i el mur

Graffiti commemoratiu,

Numància, Barcelona, abril de 2013.

Any Espriu, IV

 Tornat al pes

Carrers. I sempre
més nit, les parets altes.
Sord al feblíssim
lament antic, camino
ja del tot solitari.

El caminant i el mur

(continuarà)

Any Espriu, III

Encara no

Perquè retorna,
quan sóc perdut en l'ombra,
un debilíssim
record d'infant, les ales
passen sense tocar-me.

El caminant i el mur

(continuarà)

Any Espriu, II

Des del mateix teatre

Sé com encara
en el record, intacte,
és el somriure.
Però les mans, ja cendra

o llum, on retrobar-les?

El caminant i el mur

(continuarà)

Any Espriu, I

Presoner dels meus morts
               i del meu nom,
esdevinc mur,
               jo caminant per mi.
I em perdo i sóc,
               sense missatge, sol...

El caminant i el mur

(continuarà)

Cap a on...?

El joc continua.

Doña Sofia, reina de España & Miss Hyde

En els somnis més profunds,

Doña Sofia no vol ser ni grega ni espanyola sino republicana

i viure a la sabana africana.

Retallades

Per a fer-ho possible no serà bo retallar de qualsevol manera. Sí que cal fer un sistema més eficient: podem fer el mateix sense gastar tant. Davant d'això, haurem de proposar solucions més obertes i “imaginatives” sense retallar drets ni hipotecar el futur. El que és indecent és retallar serveis basics i pujar-se els sous. Retallar, retallar i retallar i retallar, és l'únic que saben fer. Retallar o transformar?

Cada punt i seguit del paràgraf anterior és un copiar i enganxar d'entrades que Google ha trobat referents a la paraula "retalalr". Tot i estar mal escrita (el que volia escriure era "retallar" però no he mirat el que he escrit), la política i la crisi no deixen de perseguir-nos fins a la sacietat. Però en definitiva, el que volia, era dedicar el post als barbers que retallen, proposen solucions imaginatives i transformen els cabells masculins sense necessitat de gastar tant. Potser els polítics haurien de dedicar-se a retallar cabells. Seria un bon exemple de reciclatge professional. Com que els hi agrada retallar tant...

Anna

El Mago de Oz

Què dir d'aquesta pel·lícula de culte... Mítica, plena de simbolismes, extraplena de colors... A partir d'unes sabates vermelles i a través d'un camí de color groc, la Dorothy s'enfronta a experiències vitals que la transformaran com a persona, juntament amb els seus companys de viatge. Començo el camí, encara que no sigui amb sabates de color robí. Isabel, aquest post va per a tu, pel teu immens món interior plè de colors, de lletres i d'espiritualitat.

A Sir George li dóno les gràcies per deixar-me la foto (ara que li estic encomanant l'afició de retratar una altra mena de colors), i al Kram i l'Owen, obviament, per la feina feta.

United Colors of Street Art i VI

La curiositat és el principi del coneixement, i els infants tots són curiosos.

A mi també m'agrada conèixer però no em vaig atrevir a ser infant. 

Però la imatge la vaig trobar deliciosa. Tindrem relleu generacional?

I aquí acabo la sèrie de Live Painting's Street Art.

No és habitual veure aquests artistes en acció així que...

amb el cop de sort que he tingut, 

espero que el colors us hagin agradat!

Anna

United Colors of Street Art III

Passegeu-vos un diumenge al matí pels voltants del Mercat de Sant Antoni a Barcelona. Zigzaguegeu pels carrers, cap a la dreta, cap a l'esquerra, pugeu i baixeu, mireu i observeu. Deixeu-vos portar. Un tomb així us donarà sorpreses artístiques... i després aneu a fer el vermut al Calders o al Federal! Potser algun dia trobareu en Kram i el seu col·lega Owen o l'AXEcolours pintant. Noies (va per a vosaltres), a que m'ha sortit guapo el meu veí de barri?

Anna