Alice Pasquini

...I el somni es convertí en realitat

 ...I sentir la felicitat de les petites coses també

 Gràcies, col·legues, e grazie anche a te, San Lorenzo

Mil gràcies Albert

Roma... e lei

"Sto diventando romano, non so più spiccicare una parola in veneto o in friulano e dico Li mortacci tua. Faccio il bagno nel Tevere... Tu sapessi cosa è Roma! Tutto vizio e sole, croste e luce: un popolo invasato dalla gioia di vivere, dall'esibizionismo e dalla sensualità contagiosi, che riempie le periferie... Roma, cinta dal suo inferno di borgate, è in questi giorni stupenda: la fissità, così disadorna, del calore è quello che ci vuole per avvilire un poco i suoi eccessi, per denudarla e mostrarla quindi nelle sue forme più alte."

P. P. Pasolini

 

Bossa Nova's song

É a promessa de vida no teu coraçao

It’s the promise of life, It’s the joy in your heart

aialaia

La paraula finesa huutaa significa qualsevol cosa que l'home pot fer en veu ben forta: cridar, xisclar, bramar, plorar, esclatar a riure... Cridem, xisclem, bramem! Plorar no, perque és més sà riure que plorar. És hora de fer ganyotes, com només els nens ho saben fer, a totes aquelles coses lletges que ens han vingut a destorbar i després esclatem a riure, perque la bona energia ens embolcallarà i ens acompanyarà!!!

Fem ganyotes a qui ja saps i riem, doncs, Laia.

Espero que aquest raconet, només per a tu, t'agradi.

 Anna

Pixa... pins?

Als barcelonins sempre ens han batejat amb adjectius tirant a còmics. Que si parlem Xava, que si vivim (millor dit, vivíem) a Can Fanga, que si tot ens sembla Camaco... N'hi haurà d'altres però aquest són els oficials. Però el millor de tots, per a mi, és el de Pixapins. Ara bé, com hauria d'anomenar a qui pixa pels carrers de Barcelona i no té un pí que regar?

Anna

Love is in the Street Art

Aimer d'amour c'est aimer comme moi je t'aime.

L'Alice haurà escoltat un munt de vegades aquestes paraules a cau d'orella. Però a l'Alice, més que escriure, el que li agrada és dibuixar. I demostar el seu amor al seu amor, amb un dibuix com aquest, és un gest més bonic que oferir un present material. En Christian no podrà emportar-se a casa l'armariet metàl·lic que custodia cables d'electricitat que tants i tants cops ens trobem pels carrers de Barcelona. Però aquest acte d'amor quedarà enregistrat en les nostres retines curioses i les nostres fotografies.

Anna

Alice Pasquini, graffitera de Roma.

Christian, a la imatge (alias C215), graffiter de Vitry, Paris.

L'amor vertader, entre graffitis.

Dies de canícula

Quan a l'estiu la calor arriba a ser tan intensa que els termòmetres no paren de pujar, la paraula canícula s'enganxa, com la xafogor, en els nostres pensaments. Però... sabeu d'on prové aquesta paraula?

Canicula, en llatí, significa gos petit i deriva de la paraula canis, gos. La vinculació d'aquesta paraula amb la calor és purament astronòmica. Antigament l'època més calorosa de l'any coincidia amb l'aparició al cel de Sírius, l'estrella més brillant del cel nocturn, pertanyent a la constel·lació del Ca Major. Si avui teniu un dia canis, com jo, tingueu present l'influx d'aquesta estrella però la culpa sempre és... del Sol.

I a qui digui que la calor li agrada, en un dia canis com el d'avui, que s'ho faci mirar. Tant de bo plogui i caigui una forta tempesta i, com a la meva foto, li pugui posar l'impermeable al gos per a poder saltar sota l'aigua tot fent un singing in the rain.

Si us plau, aigua!

Anna