16 de març de 2013

Extasi

Des del primer moment en que em vaig topar amb la imatge de l'esquerra vaig tenir molt clar que, properament, li dedicaria un post. Qui no ha sofert la típica discusió pre-vacacional on, triar entre mar o muntanya, pot desencadenar un conflicte existencial?
L'impactant color blau d'una ciutat que s'esmicolava cap a la foscor de les profunditats, demanava a crits una mica de lluminositat. Avui, un mes després d'haver-la fotografiat, en un dia on moltes de les obres de la nostra col·lecció de street art desapareixeran sota la impassible creuada de l'Ajuntament, el miracle s'ha obrat.

Als meus col·legues de safari d'street art ;)


5 comentaris:

fra miquel ha dit...

Fantàstic! I sembla que ha aprofitat un tros de la pintada en groc per il·luminar el nou dibuix :o)
B7s

ALbert F ha dit...

... camina sobre les aigües, com un il·luminat,
camina amb la mirada perduda.
Resignat acaba de descobrir el seu trist destí.
El món que l'envolta ja no és el seu món.
Que puc fer ara? Que puc fer ara??? ressona repetidament dins el seu cap...

I jo li responc:
Lluita collons!!! Lluita!!! Desperta!!! Aixeca el cap i lluita!!!
Posa els peus al terra i mira en davant!!! sempre en davant!!!

NO DEIXEU QUE AQUEST MÓN JA NO SIGUI EL VOSTRE MÓN!!!

Anna Montoro ha dit...

Fra Miquel, normalment no es trepitja l'obra d'un altre però el resultat, aquesta vegada, és simplement impressionant.

Albert, quan et porti de safàri et quedaràs sense paraules quan vegis en directe aquesta obra estranya i meravellosa alhora. Tu si que m'has deixat sense paraules amb les teves paraules. Artista!

Petons

el paseante ha dit...

Des que segueixo el teu blog, sempre tinc un ull pendent de les parets dels edificis. Buscant graffitis per capturar en un safari imaginari.

Anna Montoro ha dit...

Això és bò Paseante. Encara que no t'enganxi el tema, és una altra manera de passejar. Jo fotografio i, en el teu cas, inventes histories. Que no falti la creativitat a les nostres passejades :)