31 de maig de 2012

Art efímer


Una cantonada i cinc passes contades separen el carrer bulliciós de turistes que van amunt i avall d'aquest altre carrer tranquil i solitari, on el temps encara conserva llambordes, jardins elevats i ponts transversals.  La brutícia incrustada en les façanes d'altres carrers veïns ha passat de llarg en aquest carrer on el sol s'entesta a donar vida a la palmera que vol créixer per veure el mar. 
Hi ha qui deixa la seva subtil emprempta, discreta i elegant, per embellir encara més el carrer. Sense molestar, mimetizant-se amb el suport que l'acull, l'street art pot deixar de ser mal vist als nostres ulls.
Però ara que reculem en comptes d'anar endavant, com quan Barcelona no sabía què coi era allò de posar-se guapa, la creuada ja ha començat. De tantes superfícies brutes i lletges per triar on netejar, als del pot de pintura els hi ha fet gràcia començar per fer desaparèixer aquesta.

Passejo trista, esperant que davant l'acció (de l'autoritat competent) hi hagi la reacció (de l'artista).
Visca l'street art !

4 comentaris:

el paseante ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
fra miquel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna Eme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el paseante ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.