28 de juliol de 2011

United Colors of Street Art V


Carvalho le preguntó por los supervivientes del oficio. 
—Yo intenté crear escuela aquí. Pero sin resultado. ¿Quién se tatuaba? Marinos y gentes de mal vivir. Marinos ya no quedan, por lo menos como los de antes. Y las gentes de mal vivir han dejado de tatuarse para evitar las señales de identificación. Yo tuve un aprendiz del Clot, que lo hacía bien. Pero era marica y en este oficio un marica se expone a tener todo el día cinco dedos en la cara.

Va ser la primera novela que vaig llegir del detectiu Carvalho, de Manuel Vázquez Montalbán. Tatuaje, que així és com s'anomena la novela, va ser escrita l'any 1974. Ja sé que han passat bastants anys des de la seva publicació però al llegir-la, molts anys després, em va fer gràcia pensar que el temps oscil·la com un pèndol que va d'un extrem a l'altre. I és que si trenta-set anys enrere ja veieu quina fama tenia un tatuatge, que pensaria Montalbán trenta-set anys després, si encara estigués entre nosaltres, sobre els tatuatges? Obviament, reescriure la novela!

Tornant a la meva foto (tranquils, que aviat acabo amb la sèrie) em va fer gràcia pensar que els colors, com l'amor que deu sentir el graffiter per la seva obra, no es porten a la sang... es porten a la pell! I, si teniu ocasió, llegiu la novela. Recordareu o coneixereu una Barcelona entranyable que ja no existeix.
Anna

4 comentaris:

el paseante ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna Eme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
fra miquel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anna Eme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.