5 de juliol de 2013

Milicianes


Vaig voler ser com ella, amb aquella cara tan personal, amb aquella valentía, amb aquells ulls, fins i tot amb aquella manera de dormir. Vaig voler mirar pel seu objectiu, saber què escoltava, què pensava d'aquella barbàrie d'un país aliè al seu. Què sentia en nits d'insomni i bombardeigs, quines confidències tenía amb en Capa, que es van dir per últim cop.

La seva vida no va omplir pàgines i pàgines de diaris. Fins i tot podríem dir que tot cabría en una maleta mexicana. Tanmateix, hauríem de parlar tant i tant d'ella...

Tot recordant Gerda Taro