20 de novembre de 2012

Capítol XXXIII


"Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la destapada, l'aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro... perquè de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg."
Capítol XXXIII
La Plaça del Diamant
Mercè Rodoreda

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Encara que sembli mentida, tinc pendent la lectura de "La Plaça del Diamant" :(

Els llavis de la noia sembla que surtin del dibuix! Com si fossin de veritat!
B7s

Anna Montoro ha dit...

Uy, Uy, Uy! No t'has llegit La Plaça del Diamant??? Però alguna obra de la Rodoreda sí que hauràs llegit, no???

Pel que fa al graffiti, hi ha virtuosos que dibuixen tan bé sobre les superfícies escollides que, les seves obres, semblen veritables fotografies. A aquest li falta virtuosisme però sí que els llavis tenen un volum tridimensional.

Au vinga, fés un petit esforç i a llegir! Val molt la pena. Petons.

fra miquel ha dit...

Mirall trencat, Jardí vora el mar...
La plaça del Diamant està pendent :)
B7s