Avui Venezia s'ofegava. L'acqua alta venía i es retirava, tornava i creixia fins que la marea ha registrat la seva màxima quasi històrica i sense precedents perque Xaloc no ha deixat de bufar cap a la llacuna. Tots els elements meteorològics que propicien l'acqua alta han volgut acompanyar Xaloc i la seva ventada. La natura és capriciosa. La pintura també.
Mercedes, muchísimas gracias por prestarme tu impactante foto. Qué bonito pensar en los demás cuando los demás no estan allí para compartirlo. Muacs!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario