16 d’octubre de 2012

Pioggia


Sento que arriba, caient gota a gota sobre mi, amarant-me.
D'improvist, banyant-me, enfosquint el sòl, rentant les fulles.
Pioggia.

6 comentaris:

òscar ha dit...

massa fan de la pluja no ho sóc. gens de fet. ni em posa trist, ni melangiós ni res de res però aquesta ... aquesta és una altra cosa.

així, a primer cop de vista, mola i no mulla.

Anna Eme ha dit...

Òscar... és una pluja cent per cent romana i les pluges romanes no són com les d'aquí.
A mi tampoc em posa trista la pluja però quan m'he trobat en una situació de les de remullada, en plan sortir de la dutxa, no m'ha fet gens de gràcia però m'ho he pres pel costat positiu malgrat els possibles efectes secundaris tipus refredat.
Salut!

P.S: Amb aquest post m'estic adelantant a les prediccions meteorològiques del cap de setmana i també, perque m'ha fet gràcia com, a la zona de Roma, esperen l'arribada de la Cleopatra... que és com han anomenat la tempesta que els està apunt de caure a sobre. Què simpàtics aquests romans, no? :)

òscar ha dit...

són els mésmillors :) jo de sempre que ho dic, Anna.

semblen catalans.

Anna Eme ha dit...

Et dono la raó Òscar ;)

fra miquel ha dit...

Quina poesia! En la pintada i en les teves paraules :o)
petó

Anna Eme ha dit...

Fra Miquel, jo no sóc poeta però m'he inspirat en un cantant italià que m'agrada molt per a fer aquestes quatre paraules. Tot queda molt "alla italiana"... la imatge, la inspiració, les teulades...
Petons