15 de setembre de 2012

L'educació de la mirada


Educar la mirada ens permet veure allò que abans ens podía passar desapercebut. De vegades, les persones forànies són les que veuen allò que nosaltres ni tan sols mirem ni valorem de la nostra ciutat. I la Stéphanie, barcelonina d'adopció des de ja fa 10 anys, en sap molt d'això.
I és que durant les seves primeres passejades per la ciutat, l'Stéphanie es va adonar que, de nit, l'art de les persianes metàl·liques aflorava com un museu a l'aire lliure. I va començar a fotografiar. I des de llavors, la seva càmera es va enamorar de tot el que vèia quan les botigues de Barcelona tancaven per convertir-se en quadres plens de fantasia. 
L'Stéphanie, com jo mateixa amb el meu bloc, es defineix com una missatgera d'artistes. La seva col·lecció arriba ja a mil tres-centes persianes fotografiades. I gràcies a ella, el resò d'un simple click fotogràfic i una passió que, dia a dia, continúa creixent, ha sabut captar l'atenció de països com Brasil, Itàlia, Colòmbia, Mèxic... de moltes publicacions... però l'Ajuntament se li resisteix amb les seves incomprensibles ordenances.
Estic convençuda que l'Stéphanie continuarà fotografiant persianes cada cop més meravelloses i que l'Ajuntament arribarà a ser més flexible amb les seves ordenances. Temps al temps. Mentrestant, començarem la creuada per a reivindicar un art barceloní difícil de trobar en altres ciutats del món mundial.

Voleu conèixer la seva exposició virtual? Som-hi!
https://stephaniemartinpetit.virtualgallery.com/

Persiana Vivre sa vie (Jean-Luc Godard, 1962). Barri Gòtic.

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

Fantàstic! Ara aniré a la seva exposició. No estàs sola ANNA! ja ho veus!
:o)
A veure si entre les dues i potser algú més que corri per aquí feu canviar les ordenances!
petó

fra miquel ha dit...

Ja he vist la expo virtual de la Stephanie. Mooolt xula
Tu també podries muntar una exposició... no tens tan material però si suficient.. No? :o)
més petons

Anna Eme ha dit...

La veritat és que no sabem valorar el que tenim. Gairebé m'atreviria a dir que Barcelona, en aquest aspecte és única, tot i que aquest estiu, a Roma, he pogut comprobar que ja ens imiten (i amb nota molt alta).
I sí, val la pena decorar i donar vida a les persianes en comptes de veure-les brutes o brutíssimes doncs ja és bastant depriment veure la quantitat de botigues tancades per tot arreu.
Petons!