17 de septiembre de 2012

La caixa de Pandora


Zeus, per castigar Prometeu, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts.
Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors. Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.
Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la caixa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança es l'últim que perd l'home.
D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la caixa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
Font Viquipèdia.
El post no va, ni molt menys, contra les dones... Tan sols penso que ens hem lliurat de que ens hagin culpabilitzat a nosaltres de la crisi i de tantes coses dolentes com estan passant en aquests moments en el món mundial. Si els maies vàren pronosticar que la fi del món sería el 2012, doncs que s'acabi l'any ja d'una punyetera vegada i si la caixa de Pandora va acabar guardant l'esperança dins seu, no la deixem escapar i mimem-la com una petita llavor que ens permeti arrelar-nos i créixer cap a un futur millor.

No hay comentarios: