La setmana passada, tres barris de Barcelona van tenir el privilegi de convertir-se en un museu a l'aire lliure gràcies a l'intervenció, sense amagar-se d'ulls inquisidors, del C215 i l'Alice. Però les obres que van néixer durant aquests dies, estan ben amagadetes perque puguin encara perdurar mesos i mesos, lluny de les camionetes de neteja i pinzells de l'Ajuntament els quals, més que netejar, el que fan és acabar d'embrutar les coses. Malauradament, la llibreria la Central del Raval, va certificar la defunció d'una d'aquestes obres, de només 2 dies de vida, per un insufrible color marró. Si us acosteu, entrant, a la fulla de fusta de la dreta de la porta, encara es pot apreciar (a l'alçada dels vostres ulls aproximadament), l'ombra del dibuix que va existir durant tan poc temps.
A l'estiu ja us vaig parlar de la Nina, la filla del graffiter C215. La Nina, que els sprays del seu pare la dibuixen arreu del món, aquesta vegada ens ha vingut a visitar a Barcelona i a deixar-nos la seva primera obra d'art. A partir d'ara, els seus immensos ulls blaus us vigilaran. Si la veieu, dediqueu-li un somriure... potser us picarà l'ullet ;)
Anna
Dedico aquest post i dóno infinitament les gràcies a l'Emili, per ajudar-me a descobrir tantes meravelles com tenim a peu de carrer i per tot el seguit d'explicacions que m'ha donat en aquest món de colors urbans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario