Abans de que les nenes (...i no tan nenes) imposessin els shorts a l'estiu, qui realment els portaven per imposició maternal eren aquells infants d'èpoques un xic llunyanes. La troballa d'aquesta persiana em va semblar una imatge deliciosa, tant per la imatge en sí com pel que s'amaga darrera d'ella (tot un plegat de delicatessens no aptes per a infants apoltronats darrere playstations i jocs d'ordinador).
Al googlemaps Arístides Mayol número 4, la persiana lluïa blanca impecable però és clar, a tocar de Can Barça, no és una mica provocador als ulls del culer aquest color? M'ha agradat recordar les tardes de fútbol i els seus rituals culinaris. Per que hi ha coses que mai canvien encara que les modernitzem. I passegeu... passegeu...
Anna
No hay comentarios:
Publicar un comentario