Crec en el destí. Crec en l'ens que mou els fils de la nostra existència. Fils que belluga tant per a fer-nos viure coses bones, coses dolentes, o fets que ens passen i no sabem donar-li's una explicació.
No m'agrada gens parlar de política però la Xina, tot just ara, celebra els 90 anys de la revolució que va alienar la seva població... com així s'intueix en les carones i el posat de les nenes de la meva fotografia. Però la paraula revolució, afortunadament, també té moltes altres connotacions.
El post d'avui estava predestinat, dins la vessant dels fets que ens passen i no sabem donar-li's una explicació. Primer, per agrair molt cordialment a qui m'ha introduït en aquest mar de blogs, Fra Miquel, (així veieu com es va gestar la foto d'aquest post, on la casualitat va voler que fos aquesta imatge i no una altra); segon, per la casual relació entre l'actual celebració commemorativa de l'aniversari de la revolució xinesa i les nenes que aquí us presento (filles d'aquella revolució)... i tercer, sense intuir totes aquestes casualitats, per que a mi, aviat, també em tocarà viure la meva pròpia revolució particular. Re(e)volucionem, que d'això tracta el camí de la vida.
Post Scriptums:
Anna
Post Scriptums:
El Banc amb vistes de Fra Miquel...
La foto està feta al Carrer de la Palla, Barcelona.
Passejeu-vos-hi, que davant d'aquesta porta us podeu asseure a contemplar-la!
Aviat us parlaré de l'autora d'aquest streetart
La Lumix, avui, té festa
No hay comentarios:
Publicar un comentario